Qui podrà dir mai, el que vaig fer be o vaig fer malament,
perquè el que vaig fer malament, vaig ser el primer en pagar i el que vaig fer be, l'ultim a merèixer,
I ara aquí estic, i Deu sap que ho vaig intentar, ser feliç i fer feliços als demès,
Per això, el meu gest i el meu saber, per tot el reste, que desitjo estiguin tant bé, com jo vaig arribar a estar.
Quin major plaer saber, que si bé algun dia vaig estimar, també vaig ser estimat i respectat.
Qui podrà dir mai, el que vas fer be o el que vas fer malament,
perquè el que vas fer malament, vas ser el primer a pagar i el que vas fer be, l'ultim a parlar,
I ara aquí estas, i Deu sap que ho vas intentar i aconseguir fer feliços al demés,
Per això, el teu gest i el teu saber pel reste, que de tu hem aprés.
Quin major plaer saber, que igual que has estimat, has sigut estimat i respectat
M'agradat molt, es important crear petits o grans moments amb els teus. Sempre seran recordats, sense importar la grandessa dels mateixos, sino l'importancia i el contingut.
ResponderEliminarUn petó.
Ismael
Hola Eva.
ResponderEliminarMe alegra verte por estos derroteros, cada día la familia es más larga y eso es bueno así nos tendrá en contacto.
Te seguiré esos textos tan amenos que escribes.
Manuela
Hola Eva!
ResponderEliminarL'auto estima valorant les arrels familiars, dona un caire molt important a cada persona.
Endavant amb els teus poemes i relats
Rosa