Vaig a fer un viatge...
Un viatge que no serà normal, ni habitual, ni tan sols racional,
Viatjaré a través del temps passant pel cel, sortint a l'espai,
Donaré la volta al sol, em cremaré en els seus raigs, i entraré en el seu nucli,
Absorbiré com energia tots els seus components, convertint-me en pluja brillant,
Sortiré de la via làctia explorant estrelles llunyanes,
Adquiriré experiència, maduraré dins el més intens dels silencis,
Entraré en un forat negre per convertir-me en drac, traient foc per la gola,
Rugint en sortir a l'altre extrem de l'univers,
Em fondre amb els astres i les seves constel•lacions,
Estimaré a Venus, lluitaré amb Mart, correré amb Mercuri,
Reptaré a Saturn, passejant-me pels seus anells, lloaré a Júpiter,
Nedaré amb Neptú.
M’alimentaré del xai,
Jeure amb el bessons,
Lluitaré amb tauro,
Muntaré a sagitari i amb la seva fletxa derrotaré al lleó,
Em Mofaré de virgo,
Massacraré a l’Escorpí,
Ofegaré a Peixos,
em passejaré amb aquari,
I en els albors del aura boreal, tornaré al cel.
Descansaré als núvols i baixaré a la terra,
Visitaré els turons del món,
Enfonsaré les muntanyes,
Esclavitzaré als homes,
Menjaré les seves entranyes,
Seré el seu horror, i el pitjor dels càstigs
Perquè ells han d'esser al meu servei.
Perquè, Jo sóc el drac,
aquell que cobreix els teus somnis amb foscos records,
amb suors nocturns,
amb els teus més obscurs desitjos,
i de la major malenconia,
Jo, sóc el teu pitjor malson.
Sóc el drac,
matar-te vull, i si no .... la teva ànima desitjo,
però alhora un tribut acceptaré,
que amb sang pagaràs
i així la meva set calmaràs,
donzella verge, de bellesa torbadora servirà,
per als meus capritxos complir, i la teva vida,
continuar deixar-te seguir.
Arriba el dia¡¡¡,
el moment s'acosta,
ja sento l'algaravia,
semblen fins i tot contents,
il•lusos aquests humans, que em creuen tan sols una mica amansat,
descansant sols em trobo, del meu llarg vol per l'espai,
...de moment em val,
compliré amb la meva part,
llueix el sol amb esplendor,
obro les meves escates a la seva calor
mandra em dóna tan sols el haver de caminar.
Però, no entenc aquesta discussió?,
Ara sento crits a l'exterior,
Potser la dama es resisteixi, infeliç,
De res li servirà, doncs segur que la penso matar.
Estrany vestit porta la dama, brillant reflex,
no puc veure-li la cara
Una ploma llueix en el seu cap, capa blanca li cobreix l'esquena
Cos de metall, sembla plata,
res suficient la protegeix
Doncs penso donar-li una bona llançada amb les meves urpes
Magnífic cavall el que munta,
potser el deixi viure, si ella sola em sacia
Aquí estic doncs,
disposat a mostrar-me davant d'aquests ineptes,
inútils vides, útils animals
Al sol mostraré tot el meu esplendor,
i així, produiré major temor
La brisa em saluda,
els vi-tores m'envolten, s'alegren,
per fi, descobreixen qui és el seu senyor,
Sí, perquè, jo sóc el drac.
Més, que succeeix,
I aquest dolor, d'on surt tant clam,
Que penja del meu cor, que travessa la meva pell
Ferit estic¡, com és possible?,
i la dama¡,... surt corrent cap a mi, atiant el seu corser,
cridant a més no poder, maleït em diu,
no és dona, cavaller més be
I el seu cos de metall,
armadura forjada, amb capa guardonada,
travessa de nou el meu coll una altra vegada amb la seva llança,
ferit estic, morint-me vaig,
Jo sóc el drac,
“Jo sóc el drac ..”
jo,... jo.. sóc ... .. el drac.
“En el terra derrotat, amb el seu enorme cos empalat,
Mana la seva sang ardent, regant la terra complaent
Un roser brolla en el lloc, ...el mal ha acabat.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario