A partir del temps....

A partir del temps, deixo que flueixi dins meu tota la meva vida,
de forma relaxada, amb el caminar tranquil del qui a trepitjat ja alguns sots, ha ensopegat i ha caigut,

Amb alguns morats encara frescos i altres ja llunyans,
brandint les seves cicatrius com a escut, sentint-me més immune, però sense oblidar el principi, i amb l'esperança de no arribar massa aviat al final.

Buidant el sac de les fútils passions i alleugerint l'esquena de pesades rancúnies.

Aixecant un somriure discret, tímid i sincer, fresca tonalitat que cobreix els rostres dels quals ja dormen sense mal sons,
dels que van deixar de jutjar i donar consells,
de qui va guanyar rendint-se als seus desitjos.

I encara i així contínua la meva convicció de seguir somiant en un món per a tots agradable, sent el cinisme sols una màscara a vegades usada per continuar vivint.

Sóc un començament, sempre sóc un començament.

2 comentarios:

  1. M'encanta aquest escrit i és del que et vaig fer el vídeo, ara només falta que el penjis en la teva pàgina.

    ResponderEliminar
  2. Hola Eva!
    Sempre hem de somniar. La vida sense somnis no seria prou agradable.
    Rosa

    ResponderEliminar